Back ماكس إيستمان Arabic ماكس ايستمان ARZ ماکس ئیستمەن CKB Max Eastman German Max Eastman English Max Eastman Esperanto Max Eastman Spanish مکس ایستمن Persian Max Forrester Eastman French מקס איסטמן HE
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 gener 1883  Canandaigua (Nova York) | ||
| Mort | 25 març 1969 (86 anys) Bridgetown (Barbados) | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Formació | Williams College Universitat de Colúmbia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | assagista, poeta, periodista, sufragista, periodista d'opinió, escriptor, crític literari, activista per la pau | ||
| Ocupador | Universitat de Colúmbia | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Yvette Szekely (1958–1969) Ielena Krilenko (1924–1956) Ida Rauh (1911–1922) | ||
| Mare | Annis Bertha Ford Eastman | ||
| Germans | Crystal Eastman | ||
  
  | |||
Max Forrester Eastman (Canandaigua, Ontario County, Nova York, 4 de gener de 1883 - 25 de març de 1969) va ser un escriptor, poeta, filòsof i activista polític estatunidenc. Eastman es va vincular cercles a radicals a Greenwich Village per traslladar-se, després, a la ciutat de Nova York. Va donar suport al socialisme i es va convertir en un dels principals suports del Harlem Renaissance i un activista per a una sèrie de causes liberals i radicals. Durant diversos anys va editar The masses. Amb la seva germana Crystal Eastman, va fundar el 1917 The Liberator, una revista radical de política i arts.
En els anys posteriors, Eastman va canviar les seves opinions, convertint-se en molt crític amb el socialisme i el comunisme després de les seves experiències al llarg d'una estada de gairebé dos anys a la Unió Soviètica en els anys vint, així com per estudis posteriors. Va ser influenciat per la rivalitat entre Lev Trotski i Josep Stalin, que va culminar amb l'assassinat de Trotski, així com pels assassinats massius comesos durant la Gran Purga d'Stalin. Eastman es va convertir en un defensor de l'economia del lliure mercat i de l'anticomunisme. però va romandre ateu. El 1955 va publicar "Reflexions sobre el fracàs del socialisme". Va publicar el seus escrits a National Review i altres revistes conservadores, però sempre es va mantenir independent en el seu pensament. Per exemple, es va oposar públicament a la participació dels Estats Units en la guerra del Vietnam ja en els anys 60, abans que la majoria d'opositors.